Les dues primeres fotos són de l'arribada ahir; des de l'estació de tren es veu la ciutat alta amb la ciutadella superior al capdamunt i, darrera, la vall de Restonica (que queda per a futura marrada). Aquesta ciutadella sobirana, símbol de la lluita independentista corsa, per contraposició a la jussana que s'alçà als seus peus posteriorment, va ser edificada el 1419, sobre fortificacions anteriors, per Vincentello d'Istria, lloctinent d'Alfons el Magnànim, en el context de les enemistats que aquest tenia amb faccions illenques i amb la República de Gènova i, potser, com a prolegomen de l'expedició per consolidar el domini catalano-aragonès a les illes de Sardenya, Sicília i Còrsega, que el rei d'Aragó emprengué el maig del 1420.
Abans d'esmorzar, en una hora, vaig a fer un tomb per Corti pujant fins els peus del reducte superior. Surto de l'Hotel du Nord (3a foto) a cours Paoli, carrer principal que estructura la ciutat moderna. Pasquale Paoli (1725-1807), líder de la nació corsa, amb altres personatges de meitat del segle XVIII varen encapçalar la lluita contra els dominis genovès i francès i la creació de l'efímera República de Còrsega; la seva escultura, a la plaça del seu nom, dona la benvinguda a la ciutat vella, ubicada al vessant oriental del promontori. A meitat de pujada Ghjuvan Petru Gaffori (1704-1753), General de la Nació, davant un fons de metralla, m'assenyala el camí. Poc més amunt s'arriba a l'església de l'Anunciació i a la casa natal de Pepe Botella, Josep Bonaparte, germà gran de Napoleó i rei d'Espanya i Nàpols, curiós edifici natal per a un futur rei.
Abans d'esmorzar, en una hora, vaig a fer un tomb per Corti pujant fins els peus del reducte superior. Surto de l'Hotel du Nord (3a foto) a cours Paoli, carrer principal que estructura la ciutat moderna. Pasquale Paoli (1725-1807), líder de la nació corsa, amb altres personatges de meitat del segle XVIII varen encapçalar la lluita contra els dominis genovès i francès i la creació de l'efímera República de Còrsega; la seva escultura, a la plaça del seu nom, dona la benvinguda a la ciutat vella, ubicada al vessant oriental del promontori. A meitat de pujada Ghjuvan Petru Gaffori (1704-1753), General de la Nació, davant un fons de metralla, m'assenyala el camí. Poc més amunt s'arriba a l'església de l'Anunciació i a la casa natal de Pepe Botella, Josep Bonaparte, germà gran de Napoleó i rei d'Espanya i Nàpols, curiós edifici natal per a un futur rei.
La Citadelle es troba envoltada per muralles, excepte per l'angle sud-oest on el penya-segat compleix la funció defensiva; El cantó de llevant és el que presenta els panys més aparatosos i on s'obre la porta monumental, més o menys centrant-lo, i l'espai interior es protegeix amb successius elements defensius i diverses construccions, coronades totes elles pel niu d'àliga de 1419 esmentat més amunt. A meitat del segle XVIII ja es va decidir la creació d'una universitat a la capital corsa i, el 1765, amb la decisiva empenta de Paoli, queda inaugurada (fotos 12, 15..., gran edificació allargada de color grogós) dins el recinte fortificat. Aquí també s'hi ubicà, a finals del segle XX, U museu di a Corsica aprofitant construccions antigues (fotos 14, 16, amb finestrals i vidrieres modernes, que no puc visitar ara). Amb la conquesta dels francesos, la ciutadella va restringir els seus usos als militars.
Fora del recinte de la ciutadella, tirant cap a migjorn per carrerons, placetes i racons, s'arriba al Belvedere, amb excepcional vista del niu d'àliga i del territori circumdant; la vall de Restonica (una altra a la llibreta de pendents) s'obre cap al sud-oest.
Baixada cap a l'hotel, on m'esperen els dormilegues per a esmorzar i acomiadar-nos de la ciutat, passant sense gaire compliments per davant l'escultura de Hyacinthe Arrighi de Casanova (1748-1819), alt funcionari de la República francesa a l'illa nascut a Corti, i la residència militar d'oficials (darrera foto, aquests si que en saben).
Bunifaziu-Corti <<< Anterior
|
Següent >>> Corti-Sant'Antonino
|