MARRADA CORSA
Viatge de "reconeixement" de quatre dies a Còrsega el juliol de 2010
(clicar sobre les fotos per accedir a la pàgina corresponent)
(clicar sobre les fotos per accedir a la pàgina corresponent)
RECORREGUT I POBLACIONS
Amb mare de vuitanta, nebot de tretze i allotjaments reservats (no és ocasió d'aventures), arribem amb ferri a Bunifaziu procedents de Santa Teresa de Gallura, a Sardenya.
Iniciem la marrada marxant cap al nord pel centre de l'illa a veure l'església de San Ghjuvannu de Carbini. Continuem fins a Levie, on hi ha un museu i el jaciments arqueològics de Cucuruzzu-Capula amb un impressionant casteddu ("castell") cadascun. Passem per l'espai natural dels Forchi di Bavedda i després de trobar, a la costa tirrena, el jaciment d'Aleria tancat (ja era tard) tirem cap a Corti, capital històrica de la nació corsa, al centre de l'illa, on dormim.
Visita a Corti i cap a la costa oriental, visitem La Canonica a l'antiga urbs romana de Mariana, i anem a l'església de San Michele di Muratu. Passem per San Fiurenzu amb la seva Catedral del Nebbiu. Travessem el Desert des Agriates i entrem a la Balagne, regió fèrtil, on visitem l'església de la Trinitat a Aregnu i l'encimbellat poble de San Antonino abans d'anar a Calvi a fer un bany i a passar la nit.
Veiem Calvi amb la llarga platja i la fantàstica ciutadella dalt d'un penyal sobre el mar. Marxem cap al sud creuant el golf de Girolata i el paratge natural d'Scandola amb formacions geològiques notables. Fem un bany en una de les tantes cales d'aquest tros. Tirem cap a Aiacciu, deixem bosses a l'hotel i, després de comprovar que el Musée Fesch és tancat, veiem els seus passeigs, palmeres i molls, i sopem molt bé a un agradable restaurant veien la final de la Champions.
A Filitosa admirem els menhirs antropomorfes i l'indret. Baixem per la costa sud-oest, vorejada de platges on fem un bany, fins arribar a la petita península de Bunifaziu, que té l'escala del rei d'Aragó excavada al penya-segat. D'aquí tornem a Sardenya.
Iniciem la marrada marxant cap al nord pel centre de l'illa a veure l'església de San Ghjuvannu de Carbini. Continuem fins a Levie, on hi ha un museu i el jaciments arqueològics de Cucuruzzu-Capula amb un impressionant casteddu ("castell") cadascun. Passem per l'espai natural dels Forchi di Bavedda i després de trobar, a la costa tirrena, el jaciment d'Aleria tancat (ja era tard) tirem cap a Corti, capital històrica de la nació corsa, al centre de l'illa, on dormim.
Visita a Corti i cap a la costa oriental, visitem La Canonica a l'antiga urbs romana de Mariana, i anem a l'església de San Michele di Muratu. Passem per San Fiurenzu amb la seva Catedral del Nebbiu. Travessem el Desert des Agriates i entrem a la Balagne, regió fèrtil, on visitem l'església de la Trinitat a Aregnu i l'encimbellat poble de San Antonino abans d'anar a Calvi a fer un bany i a passar la nit.
Veiem Calvi amb la llarga platja i la fantàstica ciutadella dalt d'un penyal sobre el mar. Marxem cap al sud creuant el golf de Girolata i el paratge natural d'Scandola amb formacions geològiques notables. Fem un bany en una de les tantes cales d'aquest tros. Tirem cap a Aiacciu, deixem bosses a l'hotel i, després de comprovar que el Musée Fesch és tancat, veiem els seus passeigs, palmeres i molls, i sopem molt bé a un agradable restaurant veien la final de la Champions.
A Filitosa admirem els menhirs antropomorfes i l'indret. Baixem per la costa sud-oest, vorejada de platges on fem un bany, fins arribar a la petita península de Bunifaziu, que té l'escala del rei d'Aragó excavada al penya-segat. D'aquí tornem a Sardenya.
LLOCS VISITATS (Els enllaços a continuació dirigeixen al web patrimoni.weebly)
Còrsega és una joia pels que xalin amb muntanyes feréstegues, que s'estenen a manera d'espina dorsal i costellam per l'illa, cales amagades sota penya-segats resseguits per carreteres de vertigen, ambients rurals prou "naturals" i urbans ben autèntics, encara que també de turístics, platges amb vaques, porcs semiassilvestrats a la muntanya, la màquia, que aquí es converteix en part de la mateixa identitat nacional... Crec que va ser Napoleó Bonaparte, l'illenc de més renom, qui va dir que reconeixeria l'illa pel seu olor. Destaca el seu patrimoni immaterial, com el cant polifònic o la gastronomia, i també el prehistòric, el romà, el romànic..., in situ o dipositat en museus, entre els quals destaca el Museu Fesch i la seva col·lecció pictòrica. |
Ambicionada pels pobles circumdants des de l'antiguitat, els corsos s'han vist, gairebé sempre, o bé sotmesos als interessos de potencies estrangeres, o bé immersos en la lluita entre els pretendents a dominar la illa, o bé en l'enfrontament entre les diverses faccions, nacionalistes o no. A l'edat mitjana els pretendents són, principalment, pisans, genovesos i catalans, sempre amb la ingerència del papat. La Corona d'Aragó aconsegueix, en el marc de la política del Mediterrani occidental, el feu de Còrsega per concessió papal en 1297, però, a diferència de les altres illes tirrenes, aquí el control que hi exerciren durant el període que arriba al 1458, que posa fi a qualsevol pretensió de la Corona d'Aragó a la mort d'Alfons IV, fou pràcticament nul. El 1553, una facció illenca encapçalada per Sampiero Corso, posa la illa sota control del Regne de França, que l'ambiciona com a moneda de canvi en l'enfrontament amb els espanyols, i converteix els anteriors pretendents d'adversaris en aliats. A meitat segle XVIII es crea la República de Còrsega, que ara sí, ara no, subsisteix fins a finals de segle. A partir de 1814 queda incorporada a França.