MARRADA CORSA DIVENDRES 9 DE JULIOL 2010 (2/2) DE BUNIFAZIU A CORTI - Església romànica de San Ghjuvannu di Carbini. - Museu de l'Alta Rocca i jaciments arqueològics (prehistòria-medieval) de Cucuruzzu i Capula. - Agulles rocoses a l'espai natural dels Forchi di Bavedda. - Camí a Corti. |
De bon matí em creuat l'estret entre Santa Teresa de Gallura (Sardenya) i Bunifaziu (Còrsega), aprofitant per a fer un mos a la cafeteria del vaixell. Bunifaziu, que queda fotografiada des del mar i el moll a la pàgina del ferri, la visitarem en finalitzar la tournée.
Valgui la referència en francès per a comentar el bilingüisme a l'illa, ambicionada d'antuvi per les diferents nacions circumdants. El cors està emparentat amb la llengua toscana i el sard i, progressivament, ha sigut relegat a l'àmbit familiar i local pel francès, present des de l'ocupació de l'illa a mitjans del segle XVI i dominant des de finals del XVIII, quan l'illa queda incorporada a la República Francesa. Tot i això, durant el segle XIX i inicis del XX, la llengua italiana toscana es va imposar en ambients culturals i en els oficis eclesiàstics. La llengua corsa va rebre els primers intents institucionals de recuperació a la dècada dels setanta del XX. En aquestes pàgines intento citar els topònims en cors.
Desembarcats, voregem la costa cap a l'oest uns quilòmetres i tombem cap a la regió de l'Alta Rocca, un tram que ofereix bones vistes (quan no ha contrallum!) de la costa sud i ens endinsa a la màquia illenca.
A l'Alta Rocca visitem San Ghjuvannu, església parroquial de Carbini consagrada el segle XII i seu d'una comunitat dels giovannali al XIV que seria perseguida per l'Església, que conserva el fonaments de la primitiva església de San Quilico. Des d'aquí ja s'albiren les Agulles de Bavedda.
Tirem cap al municipi de Levie, on es troba l'interessant Museu de l'Alta Rocca, dedicat al món regional i amb especial incidència en l'aspecte arqueològic.
Després anem als jaciments arqueològics (prehistòria-medieval) de Cucuruzzu i Capula. A la recepció es compren els tiquets i es recull material (textos i audífon, amb el qual riurem) i es comença un recorregut tancat que visitem amb una mica més de dues hores; la mama ens espera per que trossos del recorregut no són massa planers. La geològia pròpia inclou grans roques granítiques i els ambients vegetals són variats. El jaciment de Cucuruzzu, habitat prehistòric rupícola, igual que el de Capula, que conserva també un menhir i restes de l'edat mitjana, s'ubiquen encimbellats i ofereixen vistes dels voltants amb les Forchi di Bavedda al fons.
Continuem cap als Forchi di Bavedda, Aguilles de Bavelle en francès. El lloc s'usa d'antuvi com a pasturatges d'estiu i al coll de Bavella (1.218 m) encara es conserven els barracons que acullen pastors i eines.
El camí cap a Corti pel centre de l'illa es molt atraient, tot ple de revolts per terres muntanyenques. Tot i això, com que faig d'aquesta marrada corsa un viatge de reconeixement per a futures incursions, tirem pel dret, que vol dir desviar-se cap a la costa, a Solenzara, i per carreteres principals costejar fins Aleria, on hi ha un jaciment arqueològic romà que malgrat que és tard intentem visitar però que trobem tancat, i d'aquí enfilar cap a la capital històrica al centre de l'illa. Una quinzena de kilòmetres abans d'arribar-hi es troba la capella (romànica?) de San Ghjuvannu.
Ferri Sardenya a Còrsega <<< Anterior
|
Següent >>> Corti
|